Estacions
| Id | Nom | Municipi | Dades |
| S101 | Gravera del Domenjó | La Seu d'Urgell | Veure dades |
| S003 | Estanys de Jordà | Santa Pau | Veure dades |
| S011 | Pla d'en Xixa | Montseny | Veure dades |
| S045 | Can Giró II | Tiana | Veure dades |
| S024 | Coll de Pal | Bagà | Veure dades |
* Estacions que han actualitzat les dades més recentment
Espècies
| Espècie | 2015 ad. | jov. |
2016 ad. | jov. |
2017 ad. | jov. |
2018 ad. | jov. |
2019 ad. | jov. |
2020 ad. | jov. |
2021 ad. | jov. |
2022 ad. | jov. |
2023 ad. | jov. |
2024 ad. | jov. |
2025 ad. | jov. |
2026 ad. | jov. |
| Parus major | 136 | 189 | 124 | 144 | 107 | 171 | 147 | 201 | 189 | 181 | 84 | 124 | 164 | 267 | 158 | 221 | 186 | 166 | 152 | 204 | 175 | 273 | 117 | 92 |
| Sylvia atricapilla | 280 | 171 | 284 | 139 | 249 | 218 | 243 | 155 | 331 | 186 | 264 | 151 | 391 | 161 | 433 | 127 | 339 | 108 | 239 | 75 | 229 | 192 | 212 | 30 |
| Turdus merula | 330 | 94 | 291 | 180 | 247 | 176 | 236 | 234 | 327 | 145 | 236 | 197 | 346 | 160 | 340 | 156 | 366 | 108 | 250 | 144 | 272 | 307 | 270 | 65 |
| Erithacus rubecula | 215 | 182 | 186 | 240 | 167 | 232 | 183 | 254 | 248 | 284 | 197 | 256 | 291 | 278 | 266 | 130 | 193 | 162 | 163 | 173 | 179 | 270 | 182 | 57 |
| Luscinia megarhynchos | 292 | 100 | 310 | 77 | 262 | 91 | 274 | 62 | 293 | 77 | 230 | 84 | 354 | 111 | 334 | 78 | 354 | 88 | 274 | 52 | 281 | 135 | 230 | 5 |
* Dades de les 5 espècies més anellades aquest any fins a la sessió 4 (12/06 - 25/06)
Darreres notícies
Després de fer dos terços de seguiment de la reproducció de la temporada d’estiu de 2025, les dades de la productivitat de les espècies amb més mostra ens indiquen una baixa productivitat general per sota de la mitjana dels 23 anys anteriors (Figura 1), malgrat l’aparent quantitat de polls/juvenils que s’observen al camp.
Percentatge de canvi en la productivitat de 2025 respecte de la de la mitjana dels 23 anys anteriors. Es mostren les espècies amb més mostra on s’observa una baixa productivitat per a la majoria de les espècies.
Hi ha diversos factors que podrien explicar aquests resultats: un seria que, tot i l’abundància de pluja d’aquesta primavera, encara s’arrosseguen les conseqüències negatives de la dura sequera dels cinc anys anteriors o que per a la majoria de les espècies la reproducció s’hagi endarrerit respecte d’altres anys i, per tant, encara no tinguem una imatge prou bona de com acabarà la temporada (Figura 2). Sembla que aquest segon escenari seria el cas per la mallerenga blava, una espècie que malgrat marca una productivitat baixa en el Sylvia, mostra dades de bona productivitat en seguiments de caixes-niu (Projecte Parus/Nius.cat) La boscarla de canyar, però, contradiu una mica aquesta suposició, ja que, tot i que enguany ha avançat la reproducció, la seva productivitat està força per sota de la mitjana dels anys anteriors.
Boscarla de canyar juvenil anellada el dia 28 de maig a l'estació SYLVIA de Roncaires al PNAE (Foto: Àlex Fonollosa).
L’aparent abundància de juvenils d’aquest any no es correspon amb els nostres resultats, segurament es deu a la sensació de millora respecte els dos anys anteriors, especialment l’estiu passat (2024), quan es van registrar uns valors de productivitat molt baixos a mitja temporada.
Caldrà esperar a les pròximes sessions per veure el resultat final de la temporada i poder fer-ne un bon balanç. Agraïm novament la feina de totes les persones implicades en el projecte Sylvia que permeten recollir aquestes dades.
% de jornades amb joves per grups de deu dies durant els mesos de maig i juny. En blau, les dades de 2025 i en verd la mitjana dels anteriors 23 anys.
Percentatge de canvi en la productivitat de 2025 respecte de la de la mitjana dels 23 anys anteriors. Es mostren les espècies amb més mostra on s’observa una baixa productivitat per a la majoria de les espècies.
Hi ha diversos factors que podrien explicar aquests resultats: un seria que, tot i l’abundància de pluja d’aquesta primavera, encara s’arrosseguen les conseqüències negatives de la dura sequera dels cinc anys anteriors o que per a la majoria de les espècies la reproducció s’hagi endarrerit respecte d’altres anys i, per tant, encara no tinguem una imatge prou bona de com acabarà la temporada (Figura 2). Sembla que aquest segon escenari seria el cas per la mallerenga blava, una espècie que malgrat marca una productivitat baixa en el Sylvia, mostra dades de bona productivitat en seguiments de caixes-niu (Projecte Parus/Nius.cat) La boscarla de canyar, però, contradiu una mica aquesta suposició, ja que, tot i que enguany ha avançat la reproducció, la seva productivitat està força per sota de la mitjana dels anys anteriors.
Boscarla de canyar juvenil anellada el dia 28 de maig a l'estació SYLVIA de Roncaires al PNAE (Foto: Àlex Fonollosa).
L’aparent abundància de juvenils d’aquest any no es correspon amb els nostres resultats, segurament es deu a la sensació de millora respecte els dos anys anteriors, especialment l’estiu passat (2024), quan es van registrar uns valors de productivitat molt baixos a mitja temporada.
Caldrà esperar a les pròximes sessions per veure el resultat final de la temporada i poder fer-ne un bon balanç. Agraïm novament la feina de totes les persones implicades en el projecte Sylvia que permeten recollir aquestes dades.
% de jornades amb joves per grups de deu dies durant els mesos de maig i juny. En blau, les dades de 2025 i en verd la mitjana dels anteriors 23 anys.
Les dades de reproducció que ens proporciona el projecte Sylvia ens indiquen que aquest 2024 és una de les pitjors temporades de cria dels darrers 23 anys
Comparant els índexs de reproducció de les 20 espècies més ben representades veiem que totes, excepte dues, tenen valors força inferiors als de la mitjana dels darrers 23 anys. Només la mallerenga blava i la carbonera tenen valors superiors a la mitjana.
Es fa difícil interpretar aquests resultats tenint en compte que la mala reproducció és general per la majoria d’espècies, ja siguin de cria primerenca o tardana, més o menys migradores o sedentàries i d’hàbitats i tipologies de niu ben diversos.
A dia d'avui no podem trobar un motiu clar que expliqui aquesta situació. És ben sabut que les condicions meteorològiques durant la temporada de cria poden afectar de manera considerable la reproducció dels passeriformes, però precisament la primavera d'enguany ha sigut aparentment força adient. Potser encara observem efectes derivats de la sequera dels darrers anys, en combinació amb alguns episodis de tempesta puntuals d'aquest any. En qualsevol cas, caldrà esperar a tenir les dades definitives al final de la temporada per veure si realment aquesta temporada segueix malament o millora, ni que sigui lleugerament.
Agraïm a tot el col·lectiu d'anelladors i anelladores del projecte Sylvia el seu esforç al camp i amb l'enviament de dades preliminars per tal de poder entendre com avança la temporada de reproducció.
Comparant els índexs de reproducció de les 20 espècies més ben representades veiem que totes, excepte dues, tenen valors força inferiors als de la mitjana dels darrers 23 anys. Només la mallerenga blava i la carbonera tenen valors superiors a la mitjana.
Es fa difícil interpretar aquests resultats tenint en compte que la mala reproducció és general per la majoria d’espècies, ja siguin de cria primerenca o tardana, més o menys migradores o sedentàries i d’hàbitats i tipologies de niu ben diversos.
A dia d'avui no podem trobar un motiu clar que expliqui aquesta situació. És ben sabut que les condicions meteorològiques durant la temporada de cria poden afectar de manera considerable la reproducció dels passeriformes, però precisament la primavera d'enguany ha sigut aparentment força adient. Potser encara observem efectes derivats de la sequera dels darrers anys, en combinació amb alguns episodis de tempesta puntuals d'aquest any. En qualsevol cas, caldrà esperar a tenir les dades definitives al final de la temporada per veure si realment aquesta temporada segueix malament o millora, ni que sigui lleugerament.
Agraïm a tot el col·lectiu d'anelladors i anelladores del projecte Sylvia el seu esforç al camp i amb l'enviament de dades preliminars per tal de poder entendre com avança la temporada de reproducció.
La temporada de nidificació de 2023 ha estat força fluixa en general.
La forta sequera de principis de primavera, especialment al març i l’abril, ha fet que moltes espècies de nidificació primerenca hagin fracassat les primeres postes i hagin fet postes de reposició. Per sort, les pluges de maig han afavorit aquestes segones postes en les zones on aquestes precipitacions han estat més apreciables.
Aquest retard en la millora de les condicions ambientals, tot i que va provocar un petit “rebrot” en els sistemes naturals, ha comportat que la productivitat de joves, en general, hagi estat força baixa. Gràcies a les dades del projecte Sylvia podem veure com el canvi climàtic està afectant de forma severa les poblacions nidificants dels ocells.
Retard en la producció de joves de merla el 2023, respecte de la mitjana dels anys anteriors. Els nombres de l’eix de les x són pèntades, agrupacions de 5 dies.
Percentatge de canvi de l’índex reproductor (proporció de joves) entre el 2023 i la mitjana dels darrers anys de les 20 espècies més capturades en el projecte Sylvia.
La forta sequera de principis de primavera, especialment al març i l’abril, ha fet que moltes espècies de nidificació primerenca hagin fracassat les primeres postes i hagin fet postes de reposició. Per sort, les pluges de maig han afavorit aquestes segones postes en les zones on aquestes precipitacions han estat més apreciables.
Aquest retard en la millora de les condicions ambientals, tot i que va provocar un petit “rebrot” en els sistemes naturals, ha comportat que la productivitat de joves, en general, hagi estat força baixa. Gràcies a les dades del projecte Sylvia podem veure com el canvi climàtic està afectant de forma severa les poblacions nidificants dels ocells.
Retard en la producció de joves de merla el 2023, respecte de la mitjana dels anys anteriors. Els nombres de l’eix de les x són pèntades, agrupacions de 5 dies.
Percentatge de canvi de l’índex reproductor (proporció de joves) entre el 2023 i la mitjana dels darrers anys de les 20 espècies més capturades en el projecte Sylvia.
Si mirem el % de canvi de joves de diferents espècies respecte de la mitjana d’anys anteriors amb totes les dades obtingudes fins al juny, veiem que, en conjunt, aquest és del 4% positiu.
Tot i això, tenim un grup d’espècies que estan patint molt aquesta temporada de nidificació, almenys pel que fa a la producció de joves, com són el pit-roig, el tallarol de garriga i el tallarol de casquet.
També tenim, però, espècies que sembla que els està anant força bé, com el pardal xarrec, la cuereta torrentera i la cuereta blanca.
Tot i això, tenim un grup d’espècies que estan patint molt aquesta temporada de nidificació, almenys pel que fa a la producció de joves, com són el pit-roig, el tallarol de garriga i el tallarol de casquet.
També tenim, però, espècies que sembla que els està anant força bé, com el pardal xarrec, la cuereta torrentera i la cuereta blanca.
Les dades comparades entre la productivitat del mes de maig de les espècies més capturades durant el 2022 i que ja tenen joves de l’any, i la productivitat mitjana dels anys anteriors de les mateixes espècies, semblen indicar que la nidificació d’enguany ha començat amb xifres força baixes.
Algunes espècies molt representatives tenen una productivitat força més baixa que la mitjana d’anys anteriors, com són el pit-roig i el tallarol capnegre.
Contràriament trobem altres espècies també representatives, però, tot i que tenen productivitats positives, no ho són tant com altres anys durant el mateix període. En aquest grup destaquen el bitxac comú, la merla, la mallerenga carbonera i el gafarró.
Aquesta aparent davallada en l'èxit reproductor podria estar relacionada amb les glaçades tardanes del mes d'abril quan en uns pocs dies la temperatura nocturna va baixar molt.
Les dades comparades entre la productivitat acumulada de tota la temporada de nidificació de les espècies més representatives durant el 2021 i la productivitat mitjana dels anys anteriors, semblen indicar que la productivitat acumulada final ha estat força positiva.
Les espècies amb una producció de joves per sobre de la mitjana han estat la majoria. Destaquen en aquest sentit, el tord comú, el cargolet, la cuereta torrentera i el gafarró.
En sentit contrari, les úniques espècies amb una productivitat inferior a la mitjana han estat el tallarol de garriga i el pardal comú.
Les espècies amb una producció de joves per sobre de la mitjana han estat la majoria. Destaquen en aquest sentit, el tord comú, el cargolet, la cuereta torrentera i el gafarró.
En sentit contrari, les úniques espècies amb una productivitat inferior a la mitjana han estat el tallarol de garriga i el pardal comú.
Les dades comparades entre la productivitat acumulada fins al mes de juny de les espècies amb un nombre més elevat de joves durant el 2021 i la productivitat mitjana dels anys anteriors fins al mateix mes, semblen indicar que la productivitat acumulada fins al mes de juny ha davallat substancialment.
Les espècies amb una producció de joves per sota de la mitjana ja superen a la resta. Destaquen en aquest sentit, el pardal comú, el tallarol de garriga, la mallerenga blava, el tallarol de casquet i el rossinyol.
Destaquen per mantenir una productivitat superior a la mitjana el bruel, la cuereta torrentera, la mallerenga carbonera, el gafarró, la mallerenga cuallarga i el cargolet.
Les dades comparades entre la productivitat del mes de maig de les espècies més capturades durant el 2021 i la productivitat mitjana dels anys anteriors, semblen indicar que la nidificació d’enguany ha començat amb xifres força altes.
La majoria de les espècies tenen una productivitat força més alta que la mitjana del mes de maig.
Destaquen en aquest sentit, la griva, la mallerenga blava, el cargolet, el tallarol de garriga i el pit-roig.
Només el verdum sembla tenir un inici de temporada força més dolent que la mitjana dels darrers anys.
Les dades fins a finals de juny ens indiquen que la temporada de nidificació està seguint força bé en general, quant a la producció de joves.
Fins la primera setmana de juliol veiem que la productivitat de les espècies més representatives es manté força positiva, tot i que no tant com a finals de maig. La mitjana de la productivitat d'aquestes espècies actualment és un 22,9% superior a la productivitat mitjana dels anys 2000-2019. Sembla doncs de moment, que les condicions meteorològiques d'enguany han afavorit molt la reproducció de la majoria espècies.
Només el tallarol de garriga, la boscarla de canyar i la mallerenga blava tenen productivitats negatives, sent un 75%, un 4,2% i un 3,3% inferiors a la mitjana dels anys 2000-2019.
I també, podria ser que el desconfinament hagi fet que el percentatge de diferència entre enguany i la mitjana dels anys anteriors hagi baixat del 50% (de finals de maig) al 23% (de principis de juliol)?
Les dades del mes de maig de 2020 ens indiquen que la temporada de nidificació ha començat molt bé, almenys per les espècies més primerenques.
La productivitat ha estat un 50% superior a la de la mitjana del mes de maig.
Les altes temperatures i la pluja abundant, tant a l'hivern com a la primavera, juntament amb la tranquil·litat del confinament, poden haver afavorit la nidificació de les espècies que crien primer.
Ja veurem si les fortes pluges i la baixada de les temperatures del mes juny fa que la productivitat, a partir d'ara, sigui més dolenta i també afecti més les espècies de nidificació més tardana, especilament les transaharianes.
La productivitat ha estat un 50% superior a la de la mitjana del mes de maig.
Les altes temperatures i la pluja abundant, tant a l'hivern com a la primavera, juntament amb la tranquil·litat del confinament, poden haver afavorit la nidificació de les espècies que crien primer.
Ja veurem si les fortes pluges i la baixada de les temperatures del mes juny fa que la productivitat, a partir d'ara, sigui més dolenta i també afecti més les espècies de nidificació més tardana, especilament les transaharianes.
El passat dia 1 de maig va començar la temporada de nidificació del projecte Sylvia de l'any 2020, amb les mancances que ens provoca la pandèmia de la Covid-19.
De les 41 estacions que funcionen durant l'època reproductora, només la meitat han pogut començar el seguiment amb normalitat.
Esperem que aviat avancem de fases i poguem començar la resta de les estacions.
Moltes gràcies i molt bon SYLVIA a tothom!
De les 41 estacions que funcionen durant l'època reproductora, només la meitat han pogut començar el seguiment amb normalitat.
Esperem que aviat avancem de fases i poguem començar la resta de les estacions.
Moltes gràcies i molt bon SYLVIA a tothom!
Els resultats finals de la temporada de nidificació del 2019 ens indiquen que la productivitat mitjana de les espècies més abundants ha acabat sent molt positiva. L'estabilitat metereològica durant l'època reproductora ha beneficiat, en conjunt, la reproducció.
La mitjana de l'èxit reproductor del 2019 de les 15 espècies més representatives ha estat un 29% superior al de la mitjana dels anteriors 18 anys.
De les 15 espècies més representatives, 12 han tingut un % de canvi positiu en l'èxit reproductor i només 3 l'han tingut negatiu.
Les espècies més beneficiades han estat el pardal comú, el raspinell comú, la mallerenga blava i el pit-roig, totes elles amb un èxit reproductor un 50% superior respecte de la mitjana dels 18 anys anteriors.
Les espècies més perjudicades han estat el rossinyol bord, la bosqueta vulgar, i, especialment, el tallarol de garriga.
La mitjana de l'èxit reproductor del 2019 de les 15 espècies més representatives ha estat un 29% superior al de la mitjana dels anteriors 18 anys.
De les 15 espècies més representatives, 12 han tingut un % de canvi positiu en l'èxit reproductor i només 3 l'han tingut negatiu.
Les espècies més beneficiades han estat el pardal comú, el raspinell comú, la mallerenga blava i el pit-roig, totes elles amb un èxit reproductor un 50% superior respecte de la mitjana dels 18 anys anteriors.
Les espècies més perjudicades han estat el rossinyol bord, la bosqueta vulgar, i, especialment, el tallarol de garriga.
Mirant les dades del projecte SYLVIA fins a finals de juny, veiem que la productivitat mitjana de les espècies més abundants encara es manté per sota, tot i que poc, de la mitjana dels darrers anys. La calor i la sequera sembla que estan afectant la reproducció en general, tot i que observem que hi ha espècies que se'n beneficien i d'altres que en surten perjudicades.
Si ens fixem en alguna de les espècies, per exemple la merla, veiem que la seva productivitat ha baixat respecte la de finals de maig. La merla és una espècie molt sensible a la quantitat pluja present durant l'hivern i la primavera, tal i com ens indiquen les mateixes dades del projecte i com es pot veure a la figura de baix, perquè alimenta els polls principalment amb cucs de terra.
Contrastant-ho amb els mapes d'anomalia de precipitació estacionals del Meteocat, veiem que enguany, tant la primavera i, molt especialment, l'hivern han estat més secs del que és habitual. El mateix podríem dir del tord comú.
Si ens fixem en alguna de les espècies, per exemple la merla, veiem que la seva productivitat ha baixat respecte la de finals de maig. La merla és una espècie molt sensible a la quantitat pluja present durant l'hivern i la primavera, tal i com ens indiquen les mateixes dades del projecte i com es pot veure a la figura de baix, perquè alimenta els polls principalment amb cucs de terra.
Contrastant-ho amb els mapes d'anomalia de precipitació estacionals del Meteocat, veiem que enguany, tant la primavera i, molt especialment, l'hivern han estat més secs del que és habitual. El mateix podríem dir del tord comú.
Les dades recollides pel projecte SYLVIA fins ara confirmen que la productivitat del maig de 2019 és un 20% inferior respecte de la mitjana dels 18 anys anteriors.
Les espècies que crien més aviat, de moment i de mitjana, tenen una producció de joves una mica inferior a la mitjana dels anys anteriors.
Les espècies que més contribueixen a la disminució de la mitjana de la productivitat són el tallarol capnegre, el cargolet, el bitxac comú, el tord comú, el rossinyol bord, la mallerenga emplomallada, la cadernera, la mallerenga emplomallada i el pardal comú.
Les espècies que, de mitjana, han millorat la productivitat durant el mes de maig són el verdum, la cuereta torrentera, la cuereta blanca, el raspinell comú, la mallerenga blava, la merla, el pit-roig, el tallarol de casquet, la mallerenga carbonera i el gafarró.
Les espècies que crien més aviat, de moment i de mitjana, tenen una producció de joves una mica inferior a la mitjana dels anys anteriors.
Les espècies que més contribueixen a la disminució de la mitjana de la productivitat són el tallarol capnegre, el cargolet, el bitxac comú, el tord comú, el rossinyol bord, la mallerenga emplomallada, la cadernera, la mallerenga emplomallada i el pardal comú.
Les espècies que, de mitjana, han millorat la productivitat durant el mes de maig són el verdum, la cuereta torrentera, la cuereta blanca, el raspinell comú, la mallerenga blava, la merla, el pit-roig, el tallarol de casquet, la mallerenga carbonera i el gafarró.
El passat dia 1 de maig va començar la temporada de nidificació del projecte Sylvia de l'any 2019.
Esperem que enguany la temporada de nidificació sigui millor que la de l'any passat, tot i que veient com va anar la productivitat l'any anterior en general, caldrà veure com va evolucionant.
Com cada any, us agrairia molt a tots que entreu les dades en aquest web el més aviat possible.
Moltes gràcies i molt bon SYLVIA a tothom!
Esperem que enguany la temporada de nidificació sigui millor que la de l'any passat, tot i que veient com va anar la productivitat l'any anterior en general, caldrà veure com va evolucionant.
Com cada any, us agrairia molt a tots que entreu les dades en aquest web el més aviat possible.
Moltes gràcies i molt bon SYLVIA a tothom!
Atenent-nos al nombre de joves de les 35 espècies més abundants del projecte SYLVIA nascuts aquest 2018, les dades ens indiquen que la productivitat general ha baixat un 13% respecte de la mitjana dels 17 anys anteriors.
Aquesta davallada pot ser un reflex del que ja intuíem al principi de la temporada de nidificació: les baixes temperatures i les elevades precipitacions a l'inici de la primavera han afectat sensiblement les espècies que fan postes primerenques com el cas del blauet, el cargolet, el bitxac comú o la mallerenga cuallarga, i també a les espècies que nidifiquen a l'estatge subalpí com el pardal de bardissa o la mallerenga petita. Per altra banda, hem tingut una primavera amb fred i tempestes que sembla ha afectat algunes espècies migradores de llarga distància que han arribat en menor nombre i tard a les àrees de nidificació com és el cas del rossinyol, el balquer o el tallarol de garriga.
Les espècies que s'han vist beneficiades per les condicions ambientals d'aquesta primavera han estat el pit-roig, la merla, el tord comú o el pardal comú, de les quals ja és conegut que treuen profit d'una elevada pluviositat durant la primavera que possibilita una major disponibilitat i accés als insectes i altres fons d'aliment.
Aquesta davallada pot ser un reflex del que ja intuíem al principi de la temporada de nidificació: les baixes temperatures i les elevades precipitacions a l'inici de la primavera han afectat sensiblement les espècies que fan postes primerenques com el cas del blauet, el cargolet, el bitxac comú o la mallerenga cuallarga, i també a les espècies que nidifiquen a l'estatge subalpí com el pardal de bardissa o la mallerenga petita. Per altra banda, hem tingut una primavera amb fred i tempestes que sembla ha afectat algunes espècies migradores de llarga distància que han arribat en menor nombre i tard a les àrees de nidificació com és el cas del rossinyol, el balquer o el tallarol de garriga.
Les espècies que s'han vist beneficiades per les condicions ambientals d'aquesta primavera han estat el pit-roig, la merla, el tord comú o el pardal comú, de les quals ja és conegut que treuen profit d'una elevada pluviositat durant la primavera que possibilita una major disponibilitat i accés als insectes i altres fons d'aliment.
Les dades acumulades del projecte SYLVIA fins el mes de juny ens indiquen que la productivitat ja és molt propera a la mitjana dels 17 anys anteriors.
Tot i que la productivitat global segueix sent un 6% inferior a la mitjana, durant el mes de juny les captures de joves de l'any de la majoria d'espècies han fet que la productivitat d'aquestes ja sigui superior a la mitjana dels darrers anys.
D'aquestes destaquen la boscarla de canyar, el balquer, l'oreneta vulgar i el rossinyol, amb productivitats superiors al 30% respecte de la mitjana.
Per contra, hi ha algunes espècies encara amb productivitats molt inferiors a la mitjana: és el cas del bitxac comú, el tallarol de garriga, el blauet, el cargolet, la mallerenga cuallarga i el bruel, amb productivitats inferiors al 75% respecte de la mitjana.
Les espècies amb productivitats baixes, excepte el tallarol de garriga, són espècies de nidificació primerenca, fet que podria indicar que el fred de la primavera ha afectat la cria a la vegada que també tot sembla indicar que la nidificació s'ha retrassat en general per la mateixa causa. Caldrà esperar als resultats del mes de juliol per acabar de veure si la nidificació de 2018 és inferior o superior a la de la mitjana dels 17 anys anteriors.
Tot i que la productivitat global segueix sent un 6% inferior a la mitjana, durant el mes de juny les captures de joves de l'any de la majoria d'espècies han fet que la productivitat d'aquestes ja sigui superior a la mitjana dels darrers anys.
D'aquestes destaquen la boscarla de canyar, el balquer, l'oreneta vulgar i el rossinyol, amb productivitats superiors al 30% respecte de la mitjana.
Per contra, hi ha algunes espècies encara amb productivitats molt inferiors a la mitjana: és el cas del bitxac comú, el tallarol de garriga, el blauet, el cargolet, la mallerenga cuallarga i el bruel, amb productivitats inferiors al 75% respecte de la mitjana.
Les espècies amb productivitats baixes, excepte el tallarol de garriga, són espècies de nidificació primerenca, fet que podria indicar que el fred de la primavera ha afectat la cria a la vegada que també tot sembla indicar que la nidificació s'ha retrassat en general per la mateixa causa. Caldrà esperar als resultats del mes de juliol per acabar de veure si la nidificació de 2018 és inferior o superior a la de la mitjana dels 17 anys anteriors.
Les dades recollides pel projecte SYLVIA fins ara confirmen que la productivitat de maig de 2018 ha baixat un 33% respecte de la mitjana dels 17 anys anteriors!
Encara no es veu clar si això respon al fet que la nidificació enguany és més tardana o si acabarà resultant com una temporada dolenta en general.
Durant el mes de maig, algunes espècies com el tallarol de casquet, el verdum, el tallarol capnegre o el bitxac comú han tingut una productivitat més d'un 100% inferior a la productivitat mitjana dels 17 anys anteriors. Per contra, per a algunes espècies com el trist, la boscarla de canyar, el cargolet, el raspinell o el tord comú s'han obtingut captures de juvenils en quantitats superiors al 30% de la mitjana obtinguda durant els anys anteriors.
Encara no es veu clar si això respon al fet que la nidificació enguany és més tardana o si acabarà resultant com una temporada dolenta en general.
Durant el mes de maig, algunes espècies com el tallarol de casquet, el verdum, el tallarol capnegre o el bitxac comú han tingut una productivitat més d'un 100% inferior a la productivitat mitjana dels 17 anys anteriors. Per contra, per a algunes espècies com el trist, la boscarla de canyar, el cargolet, el raspinell o el tord comú s'han obtingut captures de juvenils en quantitats superiors al 30% de la mitjana obtinguda durant els anys anteriors.
Les dades recollides en la primera sessió del SYLVIA confirmen el que prevèiem amb l'arribada tardana dels migradors als territoris de nidificació i les baixes temperatures de la primavera.
Durant la primera quinzena de maig el nombre de joves és un 52% inferior al de la mitjana històrica (2001-2017).
Durant la primera quinzena de maig el nombre de joves és un 52% inferior al de la mitjana històrica (2001-2017).
Ahir dia 1 de maig va començar la temporada de nidificació del projecte Sylvia de l'any 2018. Enguany la temporada de nidificació promet ser força interessant per dos factors:
La migració sembla que és força dolenta i que va retrassada especialment per algunes espècies transaharianes.
Les pluges de març han fet que hi hagi molta productivitat vegetal i d'invertebrats i, si no hi ha cap daltabaix meteorològic en la fase de niu, podríem trobar-nos amb una producció de polls força important.
És per poder contrastar tot això que, com cada any, us agrairia molt a tots que entreu les dades al web del projecte Sylvia el més aviat possible.
Moltes gràcies i molt bon SYLVIA a tothom!
És per poder contrastar tot això que, com cada any, us agrairia molt a tots que entreu les dades al web del projecte Sylvia el més aviat possible.
Moltes gràcies i molt bon SYLVIA a tothom!
Enguany tenim dues noves estacions al Sylvia voluntàries:
S082 La Tancada (Alcanar)
S083 Mollera d'Escalarre (Guingueta d'Àneu)
Benvinguts i gràcies Pedro i Juan!
També hem recuperat alguna estació que feia temps que no funcionava:
S033 Les Planes de Son (Alt Àneu)
Benvingut i gràcies Albert!
També hem recuperat alguna estació que feia temps que no funcionava:
Com fa 2 setmanes sembla que la productivitat de les espècies que han criat primer és prou bona. Només cal veure l'èxit reproductor de les espècies més sedentàries i migradores parcials...
verdum
pardal comú
tallarol capnegre
Arabé, les espècies migradores de llarga distància que nidifiquen una mica més més tard potser no els està anant tant bé:
boscarla de canyar
bosqueta vulgar rossinyol
Arabé, les espècies migradores de llarga distància que nidifiquen una mica més més tard potser no els està anant tant bé:
Les bones condicions meteorològiques i les elevades temperatures de la primavera sembla que han propiciat un bon inici de l'època reproductora. Un reflex d'això és l'alt èxit reproductor que es pot apreciar en moltes de les espècies d'ocells fins a mitjans de juny.
A tall d'exemple, podem fixar-nos en els túrdids:
pit-roig
merla
tord comú
I, en els sílvids:
tallarol capnegre
tallarol de casquet
Seran capaços de mantenir aquest bon èxit reproductor si segueix apretant la calor i la sequera com ho està fent?
A tall d'exemple, podem fixar-nos en els túrdids:
I, en els sílvids:
Seran capaços de mantenir aquest bon èxit reproductor si segueix apretant la calor i la sequera com ho està fent?
Ja hem començat la temporada de nidificació del SYLVIA 2017!
Trobareu tota la informació de com omplir les dades de les vostres jornades en aquesta aplicació en el següent document.
Us desitgem que gaudiu molt de les vostres sessions d'anellament i recordeu que us podeu descarregar la metodologia del projecte des del següent enllaç: metodologia SYLVIA.
Molt bon SYLVIA a tothom!
Trobareu tota la informació de com omplir les dades de les vostres jornades en aquesta aplicació en el següent document.
Us desitgem que gaudiu molt de les vostres sessions d'anellament i recordeu que us podeu descarregar la metodologia del projecte des del següent enllaç: metodologia SYLVIA.
Molt bon SYLVIA a tothom!